Avaluació del treball de grup

També has de valorar el treball del trimestre. Descarrega aquest document i, quan l'hages estudiat i tingues feta la valoració de cada apartat, ompli el qüestionari que trobaràs punxant ací.

Avaluació des de les competències

Avaluar un treball per projectes és més que escriure una nota de l'1 al 10. Com ja hem comentat a classe, el que toca ara és reflexionar sobre les capacitats que cadascú té de fer determinades coses.

Llig atentament les descripcions de cada pàgina i, després, tria la resposta més adequada per a tu. 

Descarrega aquest document, imprimeix-lo i anota la valoració que fas de cada característica del teu aprenentatge al mateix temps que omplis el qüestionari a l'ordinador. Conserva el document, ja que en ell pots observar què necessites millorar.

Quan ja ho tingues tot, punxa ací

Les competències des de les matemàtiques

Des de l'assignatura de matemàtiques, el desenvolupament de les competències es pots esbossar de la manera següent:

1. Competència lingüística i audiovisual

• Incorporació dels elements essencials del llenguatge matemàtic a l'expressió habitual i utilització precisa i adequada.
• Descripció verbal dels raonaments i dels processos: facilitar l'expressió i propiciar l'escolta de les explicacions dels altres, desenrotllant la pròpia comprensió, l'esperit crític i la millora de les destreses comunicatives.

2. Competència artística i cultural

• Consideració del coneixement matemàtic com a contribució al desenrotllament cultural de la humanitat.
• Reconeixement de les relacions i formes geomètriques per a la comprensió de determinades produccions i manifestacions artístiques.

3. Tractament de la informació i competència digital

• Ús dels números per a la comprensió d'informacions que incorporen quantitats o mesures. 
• Utilització dels llenguatges gràfic i estadístic.
• Ús de calculadores i programes matemàtics.

4. Competència matemàtica

• Comprensió dels diferents tipus de números i les seues operacions.
• Utilització de diversos contextos per a la construcció de nous coneixements matemàtics. 
• Desenrotllar raonaments i construcció de conceptes.
• Identificació dels distints elements matemàtics que s'amaguen en un problema. 
• Comunicació dels resultats de l'activitat matemàtica.
• Utilització dels coneixements i les destreses pròpies de l'àrea en les situacions que ho requerisquen. 

5. Aprendre a aprendre

• Utilització de les eines matemàtiques en varietat de situacions.
• Autonomia, perseverança i esforç per a abordar situacions de creixent complexitat, la sistematització, la mirada crítica i l'habilitat per a comunicar amb eficàcia els resultats del propi treball.
• La verbalització del procés seguit en l'aprenentatge com a ajuda a la reflexió sobre què s'ha aprés, què falta per aprendre...

6. Autonomia i iniciativa personal

• Continguts associats a la resolució de problemes: planificació (comprensió en detall de la situació, traçar un pla, buscar estratègies i prendre decisions); gestió dels recursos (optimització dels processos de resolució) i avaluació periòdica del procés i la valoració dels resultats (fer front a altres problemes o situacions amb majors possibilitats d'èxit).
• Confiança en la pròpia capacitat per a enfrontar-se amb èxit a situacions incertes.

7. Coneixement i interacció amb el món físic

• Comprensió i descripció més ajustada de l'entorn.
• Desenrotllament de la visualització (concepció espacial): fer construccions, manipular mentalment figures en el pla i en l'espai, ús de mapes, planificació de rutes, disseny de plans, elaboració de dibuixos…
• Ús de la mesura per a aconseguir un millor coneixement de la realitat, augmentar les possibilitats d'interactuar amb ella i de transmetre informacions cada vegada més precises sobre aspectes quantificables de l'entorn.
• Utilització de representacions gràfiques per a interpretar la informació

8. Social i ciutadana

• Acceptació d'altres punts de vista diferents del propi, en particular a l'hora d'utilitzar estratègies personals de resolució de problemes.

Competències

Enllaços

• http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.html
• http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=28
• http://cancantocompetencies.blogspot.com/

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Competències comunicatives:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

Capacitat de saber comunicar oralment (conversar i escoltar) i expressar-se per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les TIC, amb gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions.Implica el coneixement de la diversitat cultural i el de les regles de funcionament de la diversitat lingüística, així com les estratègies necessàries per interactuar d’una manera adequada.

2. Competències artística i cultural

Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.A més, suposa saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectiva les representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l’actuació de la persona per viure i conviure en societat.

COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES:

3. Tractament de la informació i competència digital

Implica gestionar la informació, des de com accedir-hi fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent-hi l’ús de les TIC com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Implica una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els distints suports, i per participar en comunitats d’aprenentatge virtuals.

4. Competència matemàtica

Implica l’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar distints tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionades amb la vida quotidiana i el coneixement científic i el món laboral i social.

5. Competència d'aprendre a aprendre

Implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic com la la capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se, i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi.

COMPETÈNCIES PERSONALS

6. Competència d'autonomia i iniciativa personal

Suposa l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals i interrelacionades (responsabilitat, perseverança, coneixement de si mateix, autoestima, creativitat, autocrítica), el control emocional, de calcular riscos i afrontar problemes, així com la capacitat de demorar la satisfacció immediata, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos. I també la capacitat d’escollir amb criteri, d’imaginar projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals, en el marc de projectes individuals o col·lectius, responsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal com en el social i laboral.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES EN CONVIURE I HABITAR EL MÓN

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Suposa el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un món en què els avenços que es van produint són molt ràpids i tenen influència decisiva en la vida de les persones, la societat i el món natural. Implica també la diferenciació i valoració del coneixement científic en contrast amb d’altres formes de coneixement, i la utilització de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.

8. Competència social i ciutadana

Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.

Altra manera d'aprendre

Podríem parlar de "les coses que ara caldria fer". No podem dir "fer més" ja que mai s’han fet. Potser són aquestes coses les que deurien equilibrar la balança tot substituint a "les coses que ara no cal fer". Però, quines són aquestes coses? Sembla d’entrada una pregunta fantasmagòrica. Una forma d’iniciar la recerca és intentar respondre a la següent qüestió:

Quantes matemàtiques nascudes al segle XX expliquem a classe?

Malauradament quan comencem a fer una cronologia d’allò que fem (no de com ho fem o amb què ho fem) descobrim aviat una gran abundància de dates entre els segles V-I aC i els segles XVI a XIX dC. Només cal mirar els noms propis que formen part dels llibres de text (Euclides, Apol·loni, Pitàgores, Descartes, Euler, Newton, Cauchy,...) per veure que quasi mai hi ha gent del segle XX i que si n’hi ha, ja no són vius. Però allò que és important per a la formació no són els grans noms en sí sinó les seves idees i les temàtiques noves. I potser hi ha temes que no han estat fets per grans matemàtics però que tindrien gran interès de ser abordats a les nostres classes de matemàtiques.

Hi ha una interessant idea de Joseph Malkevitch que diu "potser seria hora d’estructurar els apartats curriculars no segons les branques matemàtiques (aritmètica, àlgebra, geometria, probabilitat, estadística, etc.) sinó estructurar el que fem a classe segons temàtiques d’interès, adequades al nivell i motivadores d’estris matemàtics a desenvolupar, no en sí, sinó en relació al tema". En aquest cas tindríem, per exemple, coses tal com:

· Mecanismes tecnològics, màquines, robots,... · Codificació, codis de barres, claus secretes,... · Recollida de dades, enquestes, bases,... · Tractament de la informació, visualització, resums,... · Formes artístiques: tècniques, representacions, construcció. · La sort en el joc, apostes, pèrdues,... · La predicció de la vida, esperança de viure, paràmetres,... · El consum familiar, factures, crèdits,... · El medi ambient, mostres, dades, intervencions,...

Aquests temes vius i actuals on hi ha molta matemàtica a fer, donarien peu a les "coses que ara caldria fer". No es tracta de fer fractals per que sí, no es reclama fer lògica difusa o teoria de nusos... es tracta de veure modelitzacions, aplicacions, avantatges i defectes dels models emprats... per a fer "viure" una matemàtica viva. La matemàtica d’avui assequible als estudiants i que cal fer visible és la dels supermercats, els avions, els satèl·lits, el món digital, els CD, els codis bancaris i els caixers, les cues a les autopistes, les transmissions en directe per televisió, la composició d’imatges, el control de la qualitat dels aliments, els impostos, les deixalles, les motos perilloses i l’alcohol pervers, la lluita contra la Sida... I, sobre tot, cal mantenir sempre la joia d’aprendre, compartir el nostre entusiasme amb els altres i, a poder ser, encomanar-lo.

Fer més per fer menys, Claudi Alsina i Carme Burgués

• Enllaç al text sencer