Direcció:LarryClark Guió:Harmony Korine,Larry Clark, Leo Fitzpatrick i Jim Lewis Producció:Cary Woods Duració:105 min. País:EEUU Any de producció:1995 Repartiment:LeoFitzpatrick, Chloe Sevigny, Sarah Henderson, Justin Pierce, Joseph Chan, JosephKnopletmacher, Jonathan Staci Kim, Adriane Brown, Sajan Bhagat, Billy Valdes,Billy Waldeman, Javier Nuñez
Sinopsi:Un dia de vacances en lavida d'una colla d'adolescents de Nova York que maten el temps consumintdrogues i practicant el sexe sense límits i sense responsabilitat. La història,propera a l'estil documental, ens mostra també algunes conseqüències d'aquestamanera de viure el plaer, com són el VIH/SIDA i l'abús sexual.
Escriu al teu bloc l'opinió que et mereix la pel·lícula, i reflexiona sobre aquests temes, per tal de preparar un debat per la propera classe:
- Quins recursos utilitza Telly per convéncer les noiesamb qui vol fer sexe? Amb quina intenció diu paraules carinyoses i parla ambtendresa? Consideres que abusa sexualment d'elles? Per què? - Trobes en la pel.lícula alguna relació d'igual a iguali satisfactòria per a ambdúes persones? Com explicaries com són aquestesrelacions? En quina mesura et sembla important tenir en compte que l'altra personade la parella se senti còmoda i a gust amb la relació? - Parlen de la mateixa manera i dels mateixos temes elsnois i les noies de la pel.lícula? Què els preocupa a unes i als altres? Perquè et sembla que s'expliquen les seves experiències sexuals? Per demostraralguna cosa? Per compartir i aprendre? - Els nois i noies de la pel.lícula volen disfrutar itransgredir les normes. Quines normes et sembla que se salten? Creus quetrenquen amb les normes sobre el que és ser home i ser dona? Se t'acudeixenaltres maneres de disfrutar i viure amb normes diferents a les dominants, peròalhora més saludables i satisfactòries?
Estem veient a la classe d'Atenció Educativa aquesta pel·lícula de Dennis Gansel del 2008. Estaria bé fer una petita sinopsi i després escriure impressions sobre ella. Què esteu sentint? Quines emocions genera?
Un críptex és un dispositiu, que s'utilitzava per a ocultar secrets al seu interior. Ix a la novel·la de Dan Brown, El Codi da Vinci.
El criptex està envoltat de lletres o números que es giren formant paraules o combinacions. Quan s'alineen correctament, es pot accedir a l'interior.
Solament es pot obrir sabent la contrasenya, ja que a l'interior es troba el papir amb el secret enrotllat en una probeta amb vinagre, de manera que si el criptex es força o rep un colp, la probeta es trenca amb un mecanisme, arruinant el papir.
(col·laboració d'Irene Castelló)
De quantes maneres diferents es poden alinear els caràcters?
Quina és la probabilitat d'encertar a l'atzar?
Si creus tenir una resposta ben fonamentada, envia el teu comentari.
A la classe d'Atenció Educativa hem gaudit d'aquesta pel·lícula. En primer lloc, hem d'escriure'n una petita ressenya.
A més, cadascú escriu unes línies sobre algún tema que li suggerisca la pel·li, relacionat amb ella de manera indirecta... què vol dir autoritat, qui la té, mètodes d'aprenentatge, què significava a l'época ser mare fadrina, o qualsevol altre tema.
La pel·lícula ens mostra diferents técniques d' adoctrinament per als xiquets de l' internat. Abans de l' arribada de Mathieu el seu principi bàsic era acció, reacció, consistia en fer vore als xiquets que no podien anar-se de rosetes i que quan feien alguna de les seves debien pagar-ho severament, amb durs càstics, aïllament, maltractament físic, etc. L'arribada de Mathieu suposa un canvi, els ensenya la manera de ser ells mateixos evitant fer canallades, i amb el cor els ajuda a fer una cosa que els agrade i de certa manera, canalitzar la seva rabia o frustració per tindre una infancia difícil. Als dos casos s' imposa que l' adult pot pissotejar el xiquet, però al mètode de Mathieu podem veure que ell vol ser un líder respectat per ells i no odiat com succeix amb el director.
----------------
L'autoritat dels major sobre els xiquets. L'amor de un xiquet cap s'ha mare. Els zels de un xiquet per la seua mare. El respecte. El treball en grup.
---------------------
Generalment veiem que és un internat d’alumnes problemàtica i educats amb uns principis “d’acció-reacció”, és a dir, que si incompleixen les normes, són castigats immediatament. Per altra banda hi ha un professor que està totalment en contra dels càstigs que s’imposen i dels mètodes d’aprenentatge que tenen els xiquets i decideix ensenyar-los valors mitjançant la música, mètodes amb els quals es guanya el respecte dels alumnes.
-----------------------
La pel·lícula ens mostra diferents técniques d' adoctrinament per als xiquets de l' internat. Abans de l' arribada de Mathie el seu principi bàsic era acción, reacción, consistia en fer vore als xiquets que no podien anar-se de rosetes i que quan feien alguna de les seves debien pagar-ho severament, amb durs càstics, aïllament, maltracte físic, etc. L' arribada de Mathie suposa un canvi, els ensenya la manera de ser ells mateixos evitant fer canallades, i amb el cor els ajuda a fer una cosa que els agrade i de certa manera, canalitzar la seva rabia o frustració per tindre una infancia difícil.
Als dos casos s' imposa que l' adult pot pissotejar al xiquet, però al mètode de Mathieu podem veure que ell vol ser un líder respectat per ells i no odiat com succeeix amb el director.
------------------------
Tot es desenvolupa a un Internat a la época del 1945, on la infancia, la música, el punt de vista del Director, el punt de vista de Mathieu,el metode distiplinari, i l'educació són temes importants, als quas sel's dóna molta importancia. És una película plena de sentiments, des del meu punt de vista. Sentiments per part de Mathieu pel que sent per la música, i el que acaba sentit per la mare de Morange. Sentiments per part del alumnes, tonts ells, estàn en l'internat sense els seus pares, senten enyorança, i quan començem amb el cor de música, tenen sentiments cap a la música que mai havien tingut. Expresen els seus sentiments cantat, Mathieu lis dóna eixa llibertat d'expresió. Quan arriba Mathieu el primer dia tot està trist ningú sonriu, tot són castics, i baralles, i al poc temps de estar ell ahi, tot comença a canviar, el xiquets estàn feliços, ja no es porten tan malament com avanç, tot canvia... Un d'els diàlegs més significatius de la película és:
Mathieu: ¿Qué haces ahí? Pepinot: Espero el sábado Mathieu ¿Por qué? Papinot: Mi papá vendrá a buscarme. Mathieu: Pero hoy no es sábado
La relació que entablen els alumnes amb el senyor Mathieu és molt emotiva.
---------------------
Clément Mathie, un professor de música sense treball, arriba al internat per a treballar com vigilant. A l'arribar observa la tirania del director del centre cap als xiquets. Clément, al estar en contra dels métodes del director, intenta guanyar-se el respecte dels xiquets.Un dia descobreix l'interés dels xiquets cap a la música, a poc a poc aconsegueix guanyar-se el seu respecte i transformar les seues vides.
A aquesta pel·lícula es pot observar com influeix l'educació quan som xiquets. Si es tracta a un xiquet amb crueltat de gran serà malvat, mentrés que si se'l tracta amb amor i comprensió de gran serà una bona persona: amable, educada, alegre.....
---------------------
El mal comportament d’estos xiquets condueix al mal comportament del director, un home que no sap educar a estos xiquets i intenta guanyarse l’autoritat amb mal caracter, mentre que el vigilat Clemont Mathieu es guanya eixa autoritat donant-los confiança i a la vegada ensenyant-los el saber respectar. D’aquesta manera aconseguix dominar-los i cambiar el carácter d’aquestos xiquets, utilitzan com a “càstic” la música, una de les coses que més li agrada a aquest vigilant i que en realitat és un premi per a ells.
---------------------
En aquesta película apareixen personatges molt diferents uns dels altres. La história transcorre en una escola per a xiquets "amb problemes", encara que jo pense que l'únic "amb problemes" en la película és el director, que imposa com a lema de l'escola "acció, reacció", és a dir, si els alumnes fan qualsevol cosa, els tanca al calabozo. Aquest home no tracta als alumnes com a persones; a mi manera de veure'l, ell no sap com tractar als xiquets, ja que jo crec que se'ls ha de tractar bé i amb respecte, que és com ells esperen ser tractats. D'eixa manera, els alumnes li tractarien de la mateixa manera. Però, com que en comptes de fer això, els tracta com si foren animals, els xiquets es revelen i fan moltes trastades. Un bon exemple d'això és el protagonista de la història, Pierre Morhange, que inclós arriba a fer-li una ferida greu a l'ull al guarda de l'escola(Langlois). Jo pense que aquest xiquet, encara que al principi pareix un xic dur, a mesura que avança la pelicula, es pot observar que és un xic amb sentiments, un gran cor i que iclós és pot apreciar que és un xic sensible. Un altre personatje és un xiquet anomenat Pépinot, un alumne que es nega a creure que els seus pares han mort i els espera cada dissabte. És un xiquet bo, que no dona problemes, però al no aceptar aquest fet, fa que visca amb una esperança que no val la pena tindre. Un alumne que no pot faltar, és un alumne que arriba nou(Mondain), un alumne que realment és molt dificil de controlar i el que causa seriosos probremes. A aquest xiquet el director l'expulsa per un motiu fals, ja que li acusen de una cosa que ell no ha fet, però quan això es descobreix al director no l'importa. Jo pense que Mondain ja no té remei. I per últim, però no per això menys important, l'home anomentat Clément Mathieu, amant de la música, arriba nou per a ocupar el lloc de vigilant. Aquest home arriba sense saber com són els xiquets de l'escola ni com els tracta el director. Aquest home canvia les coses, aconseguix guanyar-se el respecte dels xiquets sense imposar-ho, com fa el senyor director. Clément Mathieu portarà a aquesta escola una mica d'esperança, alegria i sobretot, música. Jo pense que el que aquesta pelicula vol ensenyarnos és que ningú és superior als altres, que has de tractar als demés com t'agradaria que et tractaren a tu i que no hem d'esperar més dels demés del que nosaltres donem.
------------------------
Aquesta pel·licula que vam vore a les clases de antenció esducativa tracta sobre molts valors com: L'autoritat dels major sobre els xiquets. L'amor de un xiquet cap sa mare. Els zels de un xiquet per la seua mare. El respecte. El treball en grup
----------------------------
Generalment veiem que és un internat d’alumnes problemàtica i educats amb uns principis “d’acció-reacció”, és a dir, que si incompleixen les normes, són castigats immediatament. Per altra banda hi ha un professor que està totalment en contra dels càstigs que s’imposen i dels mètodes d’aprenentatge que tenen els xiquets i decideix ensenyar-los valors mitjançant la música, mètodes amb els quals es guanya el respecte dels alumnes.
Cap ficant-nos en els personatges podem dir que: Ø El director, Rachin, és un home estricte sense escrúpols que no l’importen els mètodes sinó els resultats.
Ø El professor, Mathieu, és un músic en atur que ensenya mitjançant la música, i intenta sempre no castigar als alumnes.
Ø Morange, un xiquet amb un do per la música, el qual està internat pels problemes econòmics de la seua mare.
Ø La mare de Morange, una dona que no para de treballar per poder treure al seu fill del internat i que confia en Mathieu al dir-li que hi té un do per la música.
-------------------------
A aquesta pel·lícula es reflexa que sols un pocs adults tenen la suficient inteligència per a tractar amb gent problemàtica. S'ha de saber quan posar-se seriós i quan no. Es reflexa com els menys qualificats es guanyen l'autoritat i el respecte, i com els més inteligents mai són premiats i no es tenen en compte.
---------------------------
Aquesta pelicula tracta d'uns xiquets i el seu mestre a un internat anomenat ''Fondo del estanque'' sobre l'any 1945. Els seus temes principals són la musica(impartida per Mathieu), l'infància de tots els xiquets, l'autoritat que imposen alguns personatjes(com el director)... Aquesta pelicula és molt bonica, emotiva i plena de sentiments. Alguns dels seus personatges són:
♥Mathieu: Al principi no el volen però ell consegueix guanyarse autoritat i ferse respetar. Amb la seua arribada tot canvia, tos es porten millor entre ells, l'internat es converteix en un lloc més agradable i gràcies a la música els xiquets són més feliços
♥Pepinot: El més menut, el més indefens. És el xiquet que probablement més pena ens dona de la pelicula, ell espera el dissapte per a que el su pare vaja a buscar-ho peró cap dissapte arriba per que no té pare..
♥Morhange: Encara que és una miqueta desobedient, Morhange és un xiquet amb un talent excepcional. Té la millor veu de tota la pelicula.
Recomane aquesta pelicula perquè em pareix que està plena d'emocions i sentiments, perquè és una pelicula amb la que e disfrutat moltíssim i mai em cansare de vorela. A més té unes cançons presiosses que val la pena escoltar.
-----------------------
En aquesta película apareixen personatges molt diferents uns dels altres. La história transcorre en una escola per a xiquets "amb problemes", encara que jo pense que l'únic "amb problemes" en la película és el director, que imposa com a lema de l'escola "acció, reacció", és a dir, si els alumnes fan qualsevol cosa, els tanca al calabozo. Aquest home no tracta als alumnes com a persones; a mi manera de veure'l, ell no sap com tractar als xiquets, ja que jo crec que se'ls ha de tractar bé i amb respecte, que és com ells esperen ser tractats. D'eixa manera, els alumnes li tractarien de la mateixa manera. Però, com que en comptes de fer això, els tracta com si foren animals, els xiquets es revelen i fan moltes trastades.
Un bon exemple d'això és el protagonista de la història, Pierre Morhange, que inclós arriba a fer-li una ferida greu a l'ull al guarda de l'escola(Langlois). Jo pense que aquest xiquet, encara que al principi pareix un xic dur, a mesura que avança la pelicula, es pot observar que és un xic amb sentiments, un gran cor i que iclós és pot apreciar que és un xic sensible.
Un altre personatje és un xiquet anomenat Pépinot, un alumne que es nega a creure que els seus pares han mort i els espera cada dissabte. És un xiquet bo, que no dona problemes, però al no aceptar aquest fet, fa que visca amb una esperança que no val la pena tindre.
Un alumne que no pot faltar, és un alumne que arriba nou(Mondain), un alumne que realment és molt dificil de controlar i el que causa seriosos probremes. A aquest xiquet el director l'expulsa per un motiu fals, ja que li acusen de una cosa que ell no ha fet, però quan això es descobreix al director no l'importa. Jo pense que Mondain ja no té remei.
I per últim, però no per això menys important, l'home anomentat Clément Mathieu, amant de la música, arriba nou per a ocupar el lloc de vigilant. Aquest home arriba sense saber com són els xiquets de l'escola ni com els tracta el director. Aquest home canvia les coses, aconseguix guanyar-se el respecte dels xiquets sense imposar-ho, com fa el senyor director. Clément Mathieu portarà a aquesta escola una mica d'esperança, alegria i sobretot, música.
Jo pense que el que aquesta pelicula vol ensenyarnos és que ningú és superior als altres, que has de tractar als demés com t'agradaria que et tractaren a tu i que no hem d'esperar més dels demés del que nosaltres donem.
Robert Langdon, un professor de simbologia religiosa de la Universitat de Harvard que és de visita a París, rep una trucada inquietant a mitjanit a l’hotel. Un vell curador del Louvre ha estat assassinat i s’ha trobat una xifra misteriosa al costat del cadàver. Langdon, assistit per una brillant criptògrafa francesa, Sophie Neveu, intenta treure l’entrellat d’aquest misteri i descobreix amb estupor tota una sèrie de pistes amagades en les obres de Da Vinci. El misteri es complica quan Langdon descobreix que el vell curador del Louvre pertanyia a una societat secreta de la qual també havien format part Isaac Newton, Botticelli, Victor Hugo i el mateix Da Vinci.
Ací tens un fragment de la novel·la de Dan Brown on pots trobar gran quantitat de termes relacionats amb les matemàtiques. A més a més, ací tens un extracte de la pel·lícula del mateix nom. Treballa ambdós documents i fes una relació de termes i idees que et semblen interessants.
